dilluns, 25 de febrer de 2013

El Jazz

Hola nois i noies!

Fa poc que hem començat a parlar sobre el jazz i avui m'agradaria explicar-vos el què hem après fins ara. El jazz és un estil musical que va sorgir a principis del segle XX a Nova Orleans, la ciutat que tenia el port més gran d'Amèrica. Allí hi havia gent de moltes nacionalitats diferents, i cada país tenia música pròpia. Els colonitzadors havien portat d'Europa la música clàssica i tradicional i els esclaus africans havien portat els cants i les danses tribals.


La mescla d'aquestes músiques va crear el ragtime, els espirituals negres, el blues i les worksongs (cançons de treball), els antecedents del jazz. La primera peça considerada de Jazz va sorgir el 1917. El jazz va anar passant per diferents estils i grans músics (a cada artista hi ha enllaçat un vídeo amb una de les seves obres):
 - 1910: Estil Nova Orleans. Apareixen les jazz bands. Scott Joplin
 - 1920: Estil Chicago. És l'edat d'Or del jazz. Louis Armstrong 
 - 1930: Nova York. Neix el swing i la big band. Duke Ellington, Count Basie, Billie Holiday, Ella Fitzerald o Benny Goodman són uns dels grans de l'època.
 - 1940: Be-bop: Jazz ràpid. Neixen els combos (grups reduïts). Dizzy Gillespie
 - 1950: Cool jazz: Ritme lent i sonoritats pausades. Miles Davis
 - 1960: Free jazz: busca llibertats sonores. El jazz comença a perdre importància. John Coltrane
 - 1970: Jazz fusió: integra aspectes del pop, rock i R&B. Chick Corea

Actualment hi ha molts artistes de jazz i ha recuperat la seva importància. Músics com Tony Bennett, Diana Krall o Esperanza Espalding toquen només jazz, i a més Lady Gaga i Michel Bublé també tenen algunes cançons de jazz. Aquí a Catalunya destaca una noia de 16 anys, Andrea Motis, de la qual ja us parlaré en un altre article.

Les característiques més importants del jazz són la improvització, el so personal, el ritme, la fusió de la música blanca i negra, la instrumentació (big band, formada per una secció rítmico-harmònica i una altra de melòdica) i les melodies escrites amb l'escala de blues.

Aquest vídeo és una mostra de com el jazz segueix ben viu (Lady Gaga & Tony Bennett amb "The Lady is a Tramp"):


Espero que us hagi agradat! Fins aviat!

dijous, 21 de febrer de 2013

Brit Awards 2013



Hola nois i noies!

Ahir es va celebrar la Gala dels  Brit Awards. Els Brit Awards són, tal com indica el seu nom, els premis britànics (Brit és una abreviació de British o un acrònim de British Record Industry Trust) a la indústria de la música pop.

Els guanyadors, dins de les respectives categories, van ser els següents:

- Ben Howard: va guanyar el premi d'artista revelació britànic i de millor cantant masculí britànic.

- Emeli Sandé: va guanyar el premi de millor artista femenina britànica i l'àlbum Mastercard de l'any pel seu treball Our Version of Events.

- Mumford & Sons: van ser anomenats com el millor grup britànic.

- Coldplay: són el grup britànic que millors directes fan.

- Tom Odell: va ser escollit com el millor pels crítics.

- Lana del Rey: va guanyar el premi de millor artista femenina internacional.

- The Black Keys: van ser guardonats amb el premi de millor grup internacional.

- Paul Epworth: ha sigut el millor productor de l'any.

- Frank Ocean: va guanyar el premi de millor artista masculí internacional.

- Adele: el seu single Skyfall, de l'última pel·lícula de James Bond, ha sigut escollit com el millor de l'any.

James Corden va ser el presentador de l'acte, i per l'escenari van passar artistes tant reconeguts com Robbie Wiliams, Justin Timberlake, One Direction, Taylor Swift i alguns premiats.

Aquest vídeo de sota és una de les actuacions de la gala, la de Taylor Swift:



Espero que us hagi agradat! Fins aviat!

dimarts, 19 de febrer de 2013

A Film About Kids and Music. Sant Andreu Jazz Band

Hola nois i noies!

Avui, aprofitant que a classe hem començat el tema del jazz, vull parlar-vos d'un documental que es va estrenar aquest divendres. Si cliqueu a la imatge enllaçareu amb la pàgina web oficial del documental.

A Film About Kids and Music ens explica la història i ens ensenya la vida dels membres de la Sant Andreu Jazz Band, formada per nens i nenes entre 6 i 18 anys. També preten mostrar el mètode didàctic que fa servir Joan Chamorro, el director d'aquesta banda, que és molt particular, com els resultats que genera.

En aquesta película també hi apareixen músics de jazz nord-americans molt reconeguts com Jesse Davis, Terell Stafford i Wycliffe Gordon. 

Es podrà veure entre el 16 i el 18 de febrer a les sales Cinesa.


La Sant Andreu Jazz Band va néixer el 2006 a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu de Barcelona. S'ha anat desenvolupant des de la seva creació i actualment fa concerts per tot Catalunya. El 2009 van gravar un CD-DVD en directe anomenat Jazzing: Live at Casa Fuster. El 2010 es van consolidar després d'haver fet més de 20 concerts, haver tocat a llocs molt importants com el Palau de la Música i haver col·laborat amb músics tant famosos com Bobby Gordon. En aquest mateix any també van treure un disc: Jazzing vol.2. I actualment segueixen fent concerts i actuacions.

Si voleu saber-ne més sobre aquesta jazz band premeu aquí, que enllaça al seu blog o aquí per visitar el canal de Youtube de Joan Chamorro.

Espero que us hagi agradat! Fins aviat!

dissabte, 16 de febrer de 2013

La història de l'enregistrament i la reproducció del so

Hola nois i noies! 

Aquesta setmana, a classe, hem treballat la història de l'enregistrament i reproducció del so. Per això, hem fet una línia del temps amb tots els aparells que han servit per enregistrar i reproduir posteriorment el so, des dels més antics fins als actuals reproductors mp4.

Aquesta línia del temps l'hem creat amb Timetoast, una eina 2.0 que ens ha permès fàcilment iniciar-nos en la creació de línies del temps 2.0, ja que és molt fàcil d'utilitzar.

Jo l'he fet amb una companya, Eugènia Cavallé, i el resultat el teniu aquí sota.


Espero que us hagi agradat i que hagi servit per saber quins són els rebesavis dels mp4 i Ipods, avui en dia tant utilitzats.

Fins aviat!

dimarts, 12 de febrer de 2013

Artistes selvatans al Castell

Hola nois i noies!

Diumenge passat a la tarda el Castell es va omplir de música selvatana. Aina Roigé (violí) i Alba Solé (piano) van fer-hi un concert. Totes dues són selvatanes i havien estudiat al nostre institut.

Va ser un concert molt especial perquè van estrenar una obra d'un altre selvatà i també ex-alumne del centre: Joan Magrané, que va compondre especialment per a elles l'obra Ombra Sonante. Aquesta obra està basada en dos poemes: El rumor dels boscos i Ombra Sonante, i un treball de Robert Blair sobre la ressonància de les campanes. Es caracteritza perquè comença amb la nota més greu del piano, per crear l'ambient del rumor misteriós del bosc, i al cap de poc s'incorpora el violí fent la melodia; l'obra acaba amb la nota més aguda del violí.

El concert havia començat amb la interpertació de Sis Sonets per a violí i piano, d'Eduard Toldrà. Abans de cadascuna de les parts d'aquesta obra, Oriol Solé, ex-alumne de l'Institut, va llegir els poemes en els quals s'havia basat Toldrà per compondre aquestes peces. Després, el concert va seguir amb Ombra Sonante i va haver-hi un entreacte.

La segona part s'inicià amb Sonata per a violí i piano, de Claude Debussy, i el concert finalitzà amb Pequeña rapsodia mediterránea de Conrad Setó. Aquest autor tarragoní era present al Castell i va explicar que s'havia inspirat en la música popular, el jazz i la música clàssica per compondre la peça.

Aquest és el reportatge sobre l'estrena de l'obra Ombra Sonante que ha fet TV La Selva:


Bé, això és tot per avui! Fins aviat!

dimarts, 5 de febrer de 2013

Carnaval!

Hola nois i noies!


Aquest cap de setmana que ve serà Carnaval, això vol dir que aquí a La Selva va ser aquest dissabte passat. Us preguntareu perquè us parlo d'això, però és que el Carnaval té molt a veure amb la música. És més, imagineu-vos una rua de carnaval sense música... Impossible, no? 

El Carnaval és una festa que se celebra just abans de començar la Quaresma, i s'aprofita per fer tot el que durant la Quaresma no es podrà fer, segons la tradició cristiana. Es fan rues arreu del món i alguns Carnavals són famosíssims, com ara el de Venècia (imatge de dalt),  el de Rio de Janeiro (imatge de l'esquerra) o el de Santa Cruz de Tenerife. A Catalunya, els més importants són els de Barcelona, Sitges, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Solsona.



La música, com he dit abans, hi juga una part importantíssima. A les rues, hi sona la música actual, que podem sentir cada dia per la ràdio, sobretot les cançons més animades i amb més ritme. Al Carnaval de Rio la "banda sonora" per excelència són les sambes i l'axé music (l'estil musical propi del carnaval de Brasil).

Avui també us vull parlar de Polseres Vermelles, que, com ja sabeu, s'emet cada dilluns a la nit a TV3. El d'ahir, va ser un capítol molt emotiu i les cançons eren les adequades en cada moment. Això em va fer adonar del "poder" que té la música, perquè, per exemple, si en una escena trista haguéssim posat una samba, aquella escena hauria perdut tota l'emotivitat. Aquí hi ha la llista de cançons de la segona temporada de Polseres Vermelles a l'Spotify.

I per acabar us deixo un vídeo amb una de les cançons que va sonar ahir a Polseres Vermelles: No és massa tard, dels Lax'n'Busto.


Espero que us ho passeu molt bé per Carnaval! Fins aviat!

diumenge, 3 de febrer de 2013

La música del segle XX

Hola a tots i totes!

Aquesta setmana, a música hem acabat de treballar la música del segle XX, per tant hem decidit fer un Popplet per sintetitzar les idees i resumir tot el que hem treballat. Jo l'he fet amb la meva companya Xènia García

Aquí el teniu:


I per acabar amb el segle XX, toquem dues peces d'aquesta època amb al flauta dolça:


Espero que us hagin agradat, tant el Popplet com les peces de flauta.

Fins aviat!